Substack i Polymarket
Fa anys que estic a Substack. Alguns dels posts aquí publicats han estat copiats i enganxats allà, i no em sembla que faci cap mal tenint una opció lliure d'empreses. Ara bé, les coses no han funcionat gaire en l'última època de relació.
Primer de tot, és coneguda la connexió entre l'extrema dreta i Substack. No només permet tot tipus de contingut, no importa com de racista i misogin sigui, sinó que a més l'algoritme el pot arribar a recomanar a la majoria d'usuaris de la plataforma. Ha passat, de fet, de forma bastant absurda.
El fet de que escriguin allà podria entendre's com a ideologia liberal de Silicon Valley, però cada vegada ho tinc menys clar. Aquestes persones arriben a Substack quan els han fet fora d'altres espais o quan s'adonen que el seu públic pot ser capitalitzat a la plataforma. És conegut el seu servei de subscripcions amb diferents nivells a l'estil de Patreon però per a butlletins.
Aquesta eina facilita l'ingrés mensual d'un capital que en altres llocs potser no és tan fàcil, i a més aconsegueixen fidelitzar el seu públic. Hi ha dos guanyadors en aquesta equació: el feixista i Substack. Substack acaba doncs, essent una plataforma que facilita la capitalització de l'extrema dreta sense cap filtre. El seu interès, per tant, és mantindre a aquests generadors d'odi que els financen. Fins a quin punt Substack es pot separar del feixista?
Això, que sembla una més de les històries que es poden repetir a qualsevol xarxa, ha evolucionat una mica més aquesta setmana. És cert que el contingut generat per IA, d'inversors, "coaches", autoajuda, etc ja eren una constant a Substack, però podies viure sense veure-ho i ja estava bé. Aquesta setmana però, Polymarket ha estat afegit com a part de l'aplicació, tota una declaració d'intencions dels creadors de Substack.
Per a qui no estigui al cas, Polymarket és com una casa d'apostes on pots apostar per qualsevol cosa. L'anomenen mercat de predicció. Ara mateix sembla que el que està de moda és apostar per si aquesta setmana Trump premerà el botó de bombardejar Iran. Molt humà tot plegat. Hi han aparegut tot tipus d'apostes referenciades constantment i de forma subtil en discursos polítics, gales de premis culturals... i poc a poc qualsevol esdeveniment es va convertint en un mercat d'apostes sense control. Bé, o en cas de que vulguin, amb el control dels qui generen l'esdeveniment, perfecte per a més casos de corrupció. Suposo que no us sorprendrà saber que Polymarket va ser finançat en un primer moment per Donald Trump Jr.
No tinc espai per a parlar de tot els problemes de conducta que generen en la classe treballadora aquesta mena d'experiències, on cada vegada creus que ets més a prop de l'aposta guanyadora però mai arriba. Tampoc de l'impacte en la política, on existeix un vot en temps real, massiu (d'extrema dreta), d'aquells que decideixen especular sobre com el nostre món avança o retrocedeix. Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions, però el que si que puc dir és que aquí acaba la meva relació amb Substack. No sé quines dades s'entregaran a Polymarket, ni quina relació més enllà de la mostra de resultats hi haurà a Substack, però el que tinc clar és que no vull participar en un casino. I molt menys ser la part alternativa del casino.
"Journalism is better when it's backed by live markets" han dit Polymarket. S'han publicat poques frases amb tant poc sentit a Internet. Però quan hi ha tant de poder en les mans d'uns quants imbècils, una frase com aquesta pot arribar a semblar que és real, que així és la vida, que tot gira al voltant dels diners. I no hi ha res més lluny de la realitat.