Nova vida
Els últims anys les meves idees han estat cada vegada més vinculades als moviments animalistes. Encara que vaig ser un consumidor de carn assidu fa ja molts anys que no he col·laborat amb una indústria que em produeix un fàstic profund. Només imaginar que hi hagi espais al món on éssers vius neixin i morin obeint interessos humans em sembla esgarrifós.
Em vaig plantejar la lluita animalista (o si més no, la decisió de no consumir res d’origen animal) quan em qüestionava els fonaments de l’anarquisme i la lluita de classes en mi mateix. Observant-me, preguntant-me d’on provenia cada acció i amb quina idea s’havia de correspondre, no podia explicar-me a mi mateix que pogués estar en contra de les presons (en un moment que, a més, llegia Foucault amb voracitat) i no en contra de les gàbies.
El concepte de la gàbia va créixer en mi, i vaig deixar la carn, però també vaig començar a detestar la caça, l’ús d’animals per a proves farmacèutiques o de productes de bellesa, el maltractament dels zoos, la compravenda de mascotes, l’ús de la pell, la destrucció ambiental que provoca l’extermini de milers d’espècies, etc.
L’últim pas d’aquestes idees ha estat adoptar, juntament amb la meva parella, una gosseta per a donar-li una nova vida. Els inicis van ser complicats, però la seva confiança ha crescut molt en l’últim mes i m’ha permès fer-li unes fotos que he revelat a casa.
Tenir cura d’un animal és una experiència molt complicada, però que també provoca uns sentiments d’amor impossibles de descriure aquí. El fet d’haver adoptat per activisme i no perquè volgués un gos (agraïa molt la independència que acabo de perdre) fa que em preocupi massa de tot, i a vegades he arribat a tenir atacs de nervis. Però poc a poc ens anem entenent i la vida flueix d’una forma molt agradable al costat d’aquesta gosseta que hem anomenat Molsa. En el futur espero actualitzar més d’aquest “trastu” que tenim ara amb nosaltres tot el dia :)