L'electrificació
"L'electrificació és necessària" ha dit un reporter avui a TV3, parlant d'una nova planta d'assemblatge de bateries de Seat. No voldria desaprofitar l'ocasió per a respondre amb una frase escrita fa més d'un centenar d'anys: "els homes s'han convertit en les eines de les seves eines", firmada per Thoreau en una entrada dels seus diaris.
La nova evolució de l'automòbil no m'ajuda a creure en cap futur verd. El destí elèctric en cap cas em sembla proper a cap concepte ecològic: augmenta l'extractivisme, perpetua l'imperialisme blanc que destrossa vides i embruta allà on s'extreu la matèria primera, planteja problemes més complexos que no s'aborden com el reciclatge d'aquestes bateries, i necessita fonts d'energia elèctrica que tampoc solen ser gaire amigables amb el medi ambient en molts aspectes.
Continuem treballant per l'eina, i no perquè sigui necessària, sinó perquè l'eina vol subsistir. Alguns s'han encarregat que aquest desig sigui concedit, i la resta, sense plantejar preguntes, han seguit el camí. L'eina ja té estructura física, carreteres, sistemes de conducció, legislació, fins i tot és l'excusa de molta de la vigilància tecnològica desplegada per l'estat.
L'eina és omnipresent i intocable. La tècnica és la seva llei. L'humà no la necessita ja per a viure amb menys esforç, sinó per a continuar treballant sense parar o per trobar una excusa en què gastar els diners en una vida d'un tedi interminable.