Et trobarem a faltar
Jo no sabia el que era tenir companyia animal fins fa només tres mesos. Els dies de total entrega a les cures, la pedagogia i el joc, aquestes activitats que no deixen espai per a res més. Cuidar, estimar, no són tasques senzilles, però que més volem fer?
Una gossa va entrar per la porta de casa a inicis de juliol i va ser la joia de la nostra vida. No hi ha res comparable al goig de viure compartint la vivència, l'espai i el temps. Tot això amb un ésser que no comprèn el món com nosaltres, i que necessita una guia, una llum que faci més senzilla la tasca de néixer gos en un món d'humans. L'entrega, doncs, va ser total.
Vam portar-la a tot arreu. Per les petites pujades de Collserola, tot buscant herbes remeieres (ella buscava trossos de menjar d'algun despistat). Als Pirineus on va flipar amb els cavalls, les vaques, les ovelles i els rucs. Pels carrers de Sant Andreu on hi havia molta merda per a olorar. Fins i tot es va passejar pel centre de Barcelona, encara que no semblava gaire impressionada (perquè no va trobar menjar, segurament).
Les coses van començar a torçar-se fa cosa d'un mes. No entraré en detalls perquè no cal, però aquesta gosseta viu amb nervis i por, i ens vam quedar totalment incomunicats amb la intenció de fer-li la vida tan còmoda com siga possible. Però en aquest procés nosaltres perdíem mentre ella quedava en un constant estat d'estrès i por. Viure davant d'una de les artèries de Barcelona no funciona bé per a gossos que no han viscut a la ciutat, com suposem que és el cas.
Ens vam posar en mans de professionals, però l'angoixa va augmentar i ens va començar a mossegar per a demanar coses. El camí cap a la tranquil·litat i el benestar de les dues parts cada vegada era més llarg tal com ens confirmaven des de fora. Al final vam prendre una de les decisions més dures de la nostra vida, aconsellats pels experts en la matèria. Aquesta gossa que tant ens havia donat i a qui li havíem ofert tot el que teníem i més sense demanar res a canvi podria viure molt millor en una altra casa. El cor se'ns ha trencat en mil i no hi ha llàgrimes suficients.
Jo no sabia el que era tenir companyia animal fins fa només tres mesos. Ara sé que és amor incondicional en ambdues direccions. Et trobarem a faltar.