El punk del punk: utilitzant sistemes alternatius per a difondre idees
En els últims anys hem començat a qüestionar-nos les nostres formes de connexió a Internet. El punk i les seves subcultures, com a gran comunitat internacional (molt més gran del que alguns ens imaginem), ha començat a ser un segment de mercat més per a les empreses tecnològiques. Això també afecta el punk anarquista, o d’una inclinació més política que musical, que en els últims anys s’ha adaptat de forma desacomplexada a xarxes socials de tota mena.
Al voltant de la pandèmia una colla de nerds van començar a experimentar creant una comunitat punk a servidors de Mastodon. La majoria estaven al Canadà o els EEUU, però molts vam apropar-nos des d’altres latituds com pot ser Catalunya, el Japó, Tunísia o Austràlia. Encara que aquell inici va ser una mica experimental, els que ho van començar semblaven disposats a no rendir-se, i uns pocs anys més tard aquesta comunitat originària s’ha revitalitzat amb centenars de persones noves. De nou, la majoria viuen a Amèrica del Nord, però sembla que aquelles llavors que van plantar l'any 2020 comencen a generar alguns fruits.
Un servidor de Mastodon significa autonomia. Planta cara directament a les grans tecnològiques, abandona el concepte paternalista de la complexitat tecnològica només a l’abast d’unes poques persones, planteja una redistribució de poder econòmic i social i permet l’autogestió de la informació de cada projecte o individualitat. Crèiem que era més fàcil imaginar la fi d’un Internet lliure que de les xarxes socials capitalistes, i (de nou) estàvem ben equivocats.
Comunicar-se fora de l’Instagram, Twitter o TikTok és una forma de girar l’esquena a les grans tecnològiques, però molts punks ja ho feien abans de Mastodon, evidentment. Sempre hem tingut fanzines, blogs, webs personals, ràdios, etc. I sorprenentment, són sistemes que continuen vius!
Un dels sistemes de transport de la informació a l’escena punk són les newsletters o butlletins. Ara només les coneixem en el format digital, però abans eren un fanzine d’una pàgina o dues amb la informació més rellevant del mes. Un exemple quasi únic és Another Subculture. Aquest butlletí imprès en risografia a Londres s'emet cada mes amb un calendari de concerts, una entrevista i un article. Estèticament és una meravella, i com a projecte transforma la relació entre la música en viu i les xarxes, cosa que permet que la informació existeixi en canals no comercials.
A la ciutat de Montreal, al Canadà, existeix un projecte molt similar anomenat La Chaîne. En aquest cas sembla que conté una mica més d'informació a més del calendari de concerts mensual. És molt divertit que tenen un dispensador de diaris, suposo que okupat, perquè la gent tingui un punt per a anar a recollir-los de manera gratuïta.
Seguint la recerca en el plànol físic de l'existència hi ha un projecte que està buscant una forma d'existir que fa anys que s'ha abandonat. El butlletí, fanzine i blog Barely Human, d'Austràlia, ha decidit deixar les seves xarxes i començar a existir per subscripció per correu postal. És a dir, s'ha d'enviar una carta amb les dades personals i el pagament, i a canvi es rep com a mínim sis fanzines durant l'any. L'autor ha deixat un comentari on explica la seva idea en un fòrum a la web DIYConspiracy, un altre oasi digital punk.
Fins fa pocs anys encara existia la Maximum Rocknroll, que publicava la gran majoria dels seus continguts només en físic i per correu o sota una xarxa de distribució, però quan va morir a finals de la dècada passada aquest model va caure en total desús. Recordo la felicitat de tacar-me els dits de negre explorant les seves pàgines, és una experiència incomparable amb el format smartphone que espero que acabi recuperant-se.
Evidentment existeixen molts fanzines encara, però no funcionen amb subscripció. A prop de casa tenim el Silencio Tóxico, una revista molt elaborada amb tota mena de continguts al voltant del punk, la política i el veganisme que és creat a Almacelles, a Lleida. El ST recorda a El Zine japonès, una altra revista mítica del punk asiàtic. A Barcelona es produeix el fanzine Pink Red que s'apropa més al concepte riot grrrl, amb continguts que són més aviat de teoria política i més concretament feminista. A Madrid està el Quédate en Madrid, malgrat que no sé si encara és actiu, on parlen majoritàriament de punk. A la República de Macedònia del Nord, més concretament a la ciutat de Skopje, és produït el fanzine Just a Nightmare, que a cada número fa una entrevista completa i profunda a bandes de l'estil raw punk o crust. Podríem continuar enumerant iniciatives com aquestes fins a l'infinit, ja que els fanzines comencen i acaben de forma molt imprevisible, així que la quantitat de projectes que es poden mencionar no acaben mai.
Tots aquests sistemes de comunicació físics tenen el problema de la complexitat de descobrir els projectes dels quals estem parlant. Els últims fanzines mencionats tenen tots comptes a xarxes socials capitalistes, però els altres projectes no. Només les persones molt implicades en aquests espais coneixen aquestes alternatives al consum d'informació a xarxes, i encara i així, poques recolzen aquestes iniciatives.
Internet, per contra, existeix gràcies a l'hipervincle, el que anomenem link, o simplement enllaç. Un click i ja has passat a un altre continent, un servidor totalment aliè, una pàgina desconeguda. "Surfejar" Internet era passar hores en directoris, que després van servir com a substrat per a cercadors, i que ara són la base per la IA. Però Internet és tan gran que ni tan sols les empreses més poderoses abasten tot el seu contingut. És per això que encara funcionen els directoris, com el de The Counterforce. No està gaire actualitzat i està molt centrat en recursos en anglès, però és un exemple perfecte d'un llistat d'hipervincles en ordre i d'una temàtica concreta.
Un altre sistema que jo donava per abandonat a mitjans dels 00 són els "webrings", anells de webs. Un webring és un directori també, però té la particularitat de què quan entres en una de les webs que el formen, pots saltar a la següent, fent un cercle que en algun moment et porta de nou a la primera per la qual has entrat a l'anell. Fa poques setmanes em vaig assabentar de l'existència de P-U-N-K, un webring que, evidentment, és fet per punks i per a punks. Allà trobareu enllaços que ja he compartit aquí però també molts blogs personals de tota mena.
La imaginació ens permet desenvolupar tota mena d'artefactes per a sortir del control de l'Instagram o TikTok. Aquests espais, sistemes tancats i que obliguen a seguir unes regles, eliminen el pensament creatiu per a la recerca d'alternatives, mentre que, per contra, aguditzen la imaginació per a difondre missatges en un format limitat i limitant. És aquesta segona característica la que a mi, entre moltes altres coses, em provoca rebuig. Sempre estaré impressionat per totes aquestes persones que rebutgen l'establert i "normal", i que des d'una crítica ben elaborada busquen nous camins. Llarga vida al punk fora dels espais capitalistes!