Biblioteca Marginal: Tadao Mitome
Una biblioteca marginal és el ball on els llibres s’alliberen dels prejudicis. Aquí no hi ha gaires novel·les, i les publicacions esgarrapen els marges i contaminen les convencions. La marginalitat és verinosa, però també molt atractiva. Però no ho oblidem, la història del llibre sempre ha portat a sobre els noms de grans marginats, i l’afició per la seva lectura o col·lecció també agrupa molts d’aquests personatges.
De fet, parlem de llibres, però no és una altra convenció del que hem de trobar a una biblioteca? En una com la que es presenta avui també conviuen autopublicacions de tota mena, edicions manuals, cartes, revistes, fanzines… no és el bon gust el que marca aquestes prestatgeries, sinó potser més aviat el contrari. No cal entendre tot el que és publicat, i fins i tot a vegades els ordres establerts per gènere o nom de l'autor/a tenen poc sentit. L'afinitat d'aquests títols és relativa a qui us els presenta, no a cap entitat acadèmica, i així podem fer de les mostres d'aquesta biblioteca una nova obra.
Aquesta biblioteca marginal és la meva pròpia biblioteca, la d'un altre marginat. Per alguna raó em va interessar la fotografia fa uns anys i ara tinc una bona quantitat d'elements en aquest arxiu, així que els vull ensenyar. Per a fer-ho vull pensar-ho bé, anar a poc a poc, i de fet aquest primer pas m'esfereeix, ja que sé que de segur trobaré millors paraules en el futur. Però hem d'obrir el camí en algun moment si volem arribar enlloc. Dit això, comencem!
Tadao Mitome - Records of Revolts 60-70
6a edició, publicada al 1974.
Preciós. Un regal d'aniversari que em vaig fer a mi mateix. Quin goig de fotografies, i quin goig d'impressió. No puc assegurar-ho, però diria que la tècnica s’anomena gravat al buit en català (huecograbado en castellà i gravure printing en anglès). És molt típic de les publicacions fotogràfiques d'abans dels anys noranta. En aquest procés la tinta és abundant, i les taques són fosques i profundes. No dubtaria a assegurar que ha ajudat moltíssim en generar l'estètica de la famosa revista Provoke, i aquest conegut are-bure-boke tan japonès. Quan s'imprimeix així, qualsevol boira sembla sorra, i la textura és fins i tot una característica tàctil de la mateixa pàgina.
Mitome és un dels fotògrafs de la rebel·lió japonesa. Estudiants, camperols, obrers cansats, tots són representats en acció. Ataquen a la policia, s'agafen en la protesta, mostren condol davant de la pèrdua de companys i companyes... la lluita revolucionària que va viure el Japó en una de les seves millors mostres.
Tal com podreu deduir del títol, el llibre explora un rang d'anys bastant ample que permet mostrar les lluites del zengakuren, l'exèrcit roig japonès, la lluita contra l'aeroport de Narita (la lluita de Sanrizuka), i molt més. Aquesta època acaba abruptament als anys setanta amb el final generalitzat de la lluita armada d'esquerres que s'havia estès pel món després dels seixanta-vuits. Igual que a altres llocs triomfen les socialdemocràcies, els pactes entre sindicats majoritaris i partits, i el partit comunista i el socialista o els sindicats anarquistes abans tan nombrosos queden reduïts a res.
Això sí, al Japó queda una història fascinant (i aterridora) de segrestos d'avions, bombes, aliances, per una banda, amb Palestina i per una altra amb Corea del Nord... per a saber més us recomano moltíssim el llibre "Japó Roig" de Ferran de Vargas.
Per cert, al Japó també van quedar unes restes d’un academicisme marxista impensable en altres llocs. Aquestes petites taques del teixit universitari s’han anat expandint i en l’actualitat pensadors com Kohei Saito publiquen llibres venuts en xifres de centenars de milers d’exemplars.